Diu Enric Casasses que «Aquests poemes no necessiten «protecció ni companyia de cap mena» perquè «armats únicament de llur força» han arribat a dalt de tot, allà on «ja l’escala no segueix i dóna al buit». Els poemes són de Vinyoli i les musicacions de Múrcia, però les segones ni acompanyen ni hi aporten força o no força. Són, per si mateixes, espais de no silenci on arrelen els versos de Vinyoli quan els ve de gust. Obre joc a l’«Assentiré de grat» d’avui Vertigen amb un «Intent de poema».

«Assentiré de grat» és el nom d’un poema de Salvador Espriu que, versionat per Mikel Laboa, dóna títol a un programa de ràdio d’una hora de durada que cada dimecres podeu escoltar a Ràdio Terra o en podcast quan vulgueu.

El programa inclou una selecció poètica en forma de versions musicals de diversos poemes i poetes bàsicament de l’àmbit català però no només. La veu dels poetes també hi té un espai, entenent les paraules «poesia» i «poeta» en el seu sentit més ampli, tant com us càpiga al cap. La intenció del programa és, tal com diu la imatge promocional, rebentar les costures de la llengua amb so i lletra.
«Assentiré de grat» inclou diverses seccions fixes:

«Diari de Joan Fuster». De 1952 a 1960, Joan Fuster, pensa lliure de catalana llengua, va escriure un diari que, llegit ara, esdevé un dels textos més suggestius escrits en aquest racó de món que són els Països Catalans.

Et pot interessar...