Isabel Matute i Mabel Manzano fa vora mig segle que es dediquen a la indústria del calçat d’Elx, són aparadores, una de les peces clau en aquesta indústria i també una de les més invisibilitzades. Parlar de les aparadores, a més a més, és parlar de desigualtat de gènere i d’una feina feminitzada en què la majoria de treballadores ho fan des de casa en jornades interminables que intenten conciliar amb el treball de cures. En aquesta entrevista de Sandra Vicente coneixem les seves condicions laborals, la seva realitat i també de quina manera s’han organitzat per exigir els seus drets. 

Sous que amb prou feines arriben als 400 euros, amb preus d’entre 1,5 i 3 euros a l’hora; només aquelles que resisteixen les dures condicions dels tallers aspiren a contractes, però que amb prou feines arriben a les dues hores -quan solen treballar més d’11-, fet que en molts casos les impedeix arribar als anys mínims cotitzats per tenir una pensió.

Fruit d’aquestes condicions i de la seva indignació, fa sis mesos es van organitzar com Aparadores d’Elx, un col·lectiu que busca “només el que mereixem: un salari digne, que em permeti ser independent. Perquè ho he treballat, vull un salari com el té qualsevol home”. Isabel, la presidenta i Mabel, la vocal, visiten Barcelona en el marc d’unes jornades sobre calçat sostenible organitzades per SETEM.

Aquesta entrevista és fruit de la col·laboració entre Ràdio Terra i la Fundació Periodisme Plural, per a un periodisme cooperatiu i col·laboratiu, per aquest motiu a més a més d’escoltar-la, també podeu llegir l’entrevista

Et pot interessar...