Sovint ens sobta que els professionals triguin en donar un diagnòstic o dubtin entre dos possibles. Però el cert, és que aquest fet només amaga la realitat simptomatològica d’un pacient qui, moltes vegades, presenta unes característiques que ben bé poden confondre al millor del facultatius que ha de decidir sobre una intervenció al respecte.

La prudència sempre és desitjable en aquestes circumstàncies, així expressions com “diagnòstic orientatiu”, “diagnòstic dual”, o fins i tot, un “compatible amb”, es troben en l’ordre del dia. Això, en cap moment, ha de significar que no se’n sàpiga prou, o potser gens, sinó més aviat, podria estar assenyalant algú amb prou experiència com per a posposar una certesa que el temps desvetllarà.

Et pot interessar...