Barcelona, Madrid, Palma, Buenos Aires, Valparaíso o Chiapas. Aquestes ciutats, de països i continents diferents,tenen, aparentment, poc en comú. Però també ho tenen tot: dins la lògica del capitalisme neoliberal, en una dinàmica de ciutats flotants i consum immediat, aquestes ciutats estan totes definides pel turisme.

Aquesta bèstia negra per a moltíssims moviments socials, s’identifica tant amb la gentrificació i la prcarització dels llocs de feina i els habitatges com amb la creació de llocs de feina i l’enriquiment de les ciutats. Com conviuen aquestes dues realitats? “Una ciutat no pot viure sense turisme, però tampoc amb aquest turisme: el problema no és el turisme en sí, és el model”, així ho apunten José Mansilla i Claudio Milano, coordinadors del llibre ‘Ciudad de Vacaciones. Conflictos urbanos en espacios turísticos’, editat per l’OACU i Pol·len Edicions. Conjuntament amb aquests dos sociòlegs, 22 autors i autores més composen una crítica global al model turístic actual. Fa l’entrevista Sandra Vicente, del Catalunya Plural.

Et pot interessar...